Category: Uncategorized

Algunes referències iconografiques sobre el quadre: El gran dia de Girona

El gran dia de Girona va ser pintat entre 1863* i 1865 per Ramon Martí Alsina però resta inacabat ja que l’encariment d’execució d’una obra mida XXL, com és aquesta, va precipitar que passes a la subhasta. És actualment la pintura més gran de Catalunya (fa 11’90 x 5’40 metres) i es pot veure exposat a l’Auditori Josep Irla a la Seu de la Generalitat a l’antic Hospital de Santa Caterina. La història del recorregut que va fer l’obra, des de les mans de l’autor fins la seva actual ubicació (i +).
En aquest post ens centrarem en el tema de l’obra. Representa la Guerra del Francés a Girona, uns fets succeïts 50 anys abans i pels que es va documentar als fons que hi ha a Girona sobre la guerra sobretot pel que fa a les armes i els vestits de l’època. L’obra va ser pintada a la sala gran del Casino de Sans.

Ramon Martí Alsina, El gran dia de Girona (Ca. 1865) Imatge de Patrimoni gencat (i +).L’obra concretament representa el setge de Girona del 19 de setembre de 1809, dia en que Girona va resistir els assalts massius dels francesos. Cal deixar ben clar que l’obra de Martí Alsina, tot i basar-se en uns fets reals, la plasmació de les escenes i elements del quadre responen al mite que s’havia generat al voltant dels setges. Per tant és una lluita idealitzada d’un conjunt de fets històrics produïts el 1809.

Plasma la idea que Girona, una petita i gens preparada ciutat, població i exercit en cooperació va resistir contra el que era en aquell moment el gran invasor d’Espanya i el millor exèrcit del món. Això no és cert del tot des del punt de vista històric ja que a Girona els setges van ser realment dos (20 i el 21 de juny de 1808) i la unió entre l’exercit i la població es va donar però no de la forma tant heroica com es mostra a l’obra; en els moments culminants va ser, evident, l’exercit el que va mantenir-se contra els assalts. També es sobreestima l’actuació del general Álvarez de Castro (1) que es situa en un lloc destacat de la pintura.


El punt en que es concentra l’acció pretén representar el lloc on històricament s’hi havia obert la bretxa més grossa durant l’atac d’aquell 19 de setembre.

Una de les figures femenines que podem veure en un primer pla fa referència a les dones de La Companyia de Santa Bàrbara (4) que van ser un grup de dones que es va fer a la lluita i a la cura dels ferits en alguns punts estratègics de la ciutat així com l’hospital de Santa Caterina.

Si voleu conèixer més sobre el que va succeir realment en aquella ocasió és molt recomanable l’article de Genís Barnosell titulat Memòria de la Guerra del Francès (2): El “Gran dia de Girona” al bloc Cròniques Contemporànies vinculat a la versió on-line de la revista Sàpiens. (i +)

ITINERARI: Clica aquí o a la imatge per veure com arribar des de la Plaça Catalunya, al centre de Girona, a tots els punts que es veuen representats al quadre o que resulten d’interès.

Per consultar la font original que es va publicar a la premsa gironina sobre els fets del dia que narra el quadre clica aquí. Es tracta del Diario de Gerona del dia 19 de setembre de 1809 que ha estat digitalitzat per l’Arxiu Històric de Girona i a disposició de la seva consulta a la xarxa.Si ens preguntem per què l’autor va escollir aquest tema i no un altre ens adonem del valor reivindicatiu que té aquesta història; Martí Alsina va voler reflectir un ideal de resistència contra un invasor opressor en defensa dels seus ideals republicans catalans.

Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894) es va formar a Barcelona on va viure la major part de la seva vida i on podem centrar la seva producció. Se l’ha considerat un dels màxims representants del realisme català a la segona meitat del s. XIX tot i que al llarg de la seva vida va evolucionar cap un impressionista d’influència francesa.

La pintura independentment dels fets històrics si que se situa en un lloc molt concret de la muralla de Girona; a la zona de Torre Gironella. i +)

És el quadre de dimensions més gran de Catalunya. Per que us feu una idea és gairebé el doble que El Guernica de Picasso.

El Gran dia de Girona va ser pintat per Ramon Martí Alsina (1826-1894) i representa la Guerra del Francés a Girona. Aquí pots saber més coses sobre el tema del quadre, a continuació ens referirem al viatge que va fer una obra de tal magnitud des de que va ser pintat, fa prop de 150 anys, fins avui dia.

La historia del seu redescobriment és curiosa com ho és la forma en que ha hagut de ser mogut un quadre d’aquestes mides de l’indret on feia més de 70 anys estava emmagatzemat, al MNAC (El Museu Nacional d’Art de Catalunya), després al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

Cronologia del viatge recorregut pel quadre és amplia i passa en diverses ocasions de mans públiques a mans privades. Fins i tot en un moment el mateix Dalí, gran admirador de l’obra de Martí Alsina, es planteja comprar-la per la seva pròpia col•lecció.

1. Ramon Martí Alsina hi treballa entre el 1863 i 1865. Té la intenció d’anar a concurs ja que en aquell moment i des de feia ja alguns anys els artistes deixen de treballar exclusivament si se’ls fa un encàrrec i passen a fer obra per iniciativa pròpia. En aquest moment hi havia alguns concursos a Espanya que eren, com també succeeix avui dia, una via que tenia l’artista pel seu reconeixement i per la venta de obra. Cal tenir present que és una obra inacabada i el seu gran cost en va precipitar la venta però no de la forma en que hagués volgut el seu autor. El Gran dia de Girona no va arribar a concursar en cap concurs sinó que va ser subhastat públicament.

2. El compra l’arquitecte Joan Font i Sangrà. El deixa per ser exposat al Palau de Belles Arts el 1898 ja que la seves grans dimensions el fa difícil de mantenir.

3. Joan Font i Sangrà el 1929 el cedeix en donació al Museu de Belles Arts de l’Ajuntament de Barcelona i s’exposa al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts. Podrà ser visitat pel públic fins el 1939.

4. Guerra Civil – una bomba malmet el sostre de la galeria on està exposat el quadre i això fa que durant mesos l’aigua de la pluja vagi vent malbé l’obra.

5. 1939 – S’enrotlla i es deixa al magatzem del MNAC. Està molt danyat. Mentre està al MNAC es coneix una episodi en que el propi Dalí, interessat per adquirir l’obra, demana que sigui desenrotllat per poder-lo veure però la habitual lentitud en matèria d’art i cultura fa que no aconsegueixi veure’l.

6. Trasllat per ser tractat al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. Aquí pots conèixer més sobre el seu tractament i estudi. Va ser gràcies a la col•laboració de diverses institucions que l’obra, per fi, sigui restaurada i pugui ser exposada.

7. Instal•lació del quadre a l’Auditori de Santa Caterina de Girona a la Seu de la Generalitat (antic edifici de l’hospital de Santa Caterina). El dia 23 de Novembre es va celebrar la inauguració de la instal•lació. En podeu llegir més clicant aquí.

………………………………………………………………………….

Text: Meritxell Gil

* Hi ha dubtes sobre la data d’inici de l’obra però sabem segur que va ser pintada abans del 1865.

……………………………………………………………….

BARNOSELL, Genís. Memòria de la Guerra del Francès (2): El “Gran dia de Girona”. A: Cròniques Contemporànies (Sàpiens) [en xarxa]. [22/10/2010]. Disponible a: http://blogs.sapiens.cat/croniquescontemporanies/2010/10/22/memoria-de-la-guerra-del-frances-2-el-gran-dia-de-girona/

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El quadre “El gran dia de Girona” de Martí Alsina, en la darrera fase de restauració. A Gencat. [Publicat el 2 de febrer de 2010]. Disponible a la web: http://www.gencat.cat/cultura

Diario de Gerona, [1809-09-19, p. 1-4]. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Disponible a: http://www.girona.cat/sgdap

XUNCLÀ, Fèlix. “El gran dia de Girona” i Ramon Martí i Alsina. A: Pedres de Girona [en xarxa]. Disponible a:

http://www.pedresdegirona.com/reportatges/separata_gran_dia.htm

XUNCLÀ, Fèlix. La història: els fets del 19 de setembre de 1809. A: Pedres de Girona [en xarxa]. Disponible a:

http://www.pedresdegirona.com/guerra_frances/diari_girona_19_9_9_a.htm

Podem veure a la pintura, de fons, les torres de la Catedral de Girona (2) i l’Esglèsia de Sant Fèlix (3).

Webs Consultades

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El quadre “El gran dia de Girona” de Martí Alsina, en la darrera fase de restauració. A Gencat. [Publicat el 2 de febrer de 2010]. Disponible a la web: http://www.gencat.cat/cultura

GARCÍA Moreno, Beatriz. El MNAC restaura “El gran día” de Martí Alsina. A Logopress, revista de arte. [Publicat el 20 de Setembre del 2009]. Disponible a la web: http://www.revistadearte.com/2009/09/20/el-mnac-restaura-%E2%80%9Cel-gran-dia%E2%80%9D-de-marti-alsina/

RIBIERA, Carles. L’històric quadre de Martí Alsina sobre els setges anirà a la seu de la Generalitat a Girona. A El Punt [Publicat el 27 de Maig del 2009]. Disponible a la web: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/42020-lhistoric-quadre-de-marti-alsina-sobre-els-setges-anira-a-la-seu-de-la-generalitat-a-girona.html

Altres referènciesLes imatges han estat extretes de les seguents webs:

Imatge del pintor Ramon Martí Alsina.

Imatge del Museu de Belles Arts de Barcelona.

Imatge de la Guerra Civil, Nens en un carrer de Madrid de Robert Capa a finals de 1936.

Fotografia del MNAC.

Fotografia de la ubicació del quadre.

 

Anuncis

Un passeig per l’art del reaprofitament a Girona

Tot i que de tant en tant surt a la llum alguna notícia d’algun robatori d’art, mai havia estat tot el patrimoni cultural tan protegit com avui en dia. No entrarem aquí si les lleis de patrimoni compten amb el recolzament econòmic suficient per que puguin portar-se a terme, però si direm que en la legislació actual tant el patrimoni material com l’immaterial està força bé representat, valorats i sobretot protegit. Només cal fer una ullada al passat per adonar-nos dels canvis.

Des de l’antiguitat, sobretot des del s. XV durant el Renaixement, es feien inventaris de totes aquelles peces que els grans mecenes compraven però, que passava amb les obres menors o que estaven a l’abast de tothom? Doncs que no hi havia el més mínim control. De fet, a Espanya, fins als anys 70 no es comença a catalogar seriosament el nostre llegat cultural.

Abans es sostreien moltes peces decoratives d’edificis en èpoques en que es feien obres o si aquest era abandonat, cosa que passava més sovint del que ens podem pensar.

Usant una fotografia de les obres del Claustre de la Facultat de Lletres de Girona com exemple, us podeu fer una idea de tot el material que moltes vegades restava a la intempèrie durant mesos mentre se’n modificava un estil, s’engrandia una zona, es reconstruïa quelcom que s’havia enderrocat, etc.

 

Se sap que a Empúries, l’assentament grec conservat més important del sud d’Europa, durant l’Alta Edat Mitjana (s. III – IX) s’havien cremat escultures de marbre segurament romans per obtenir calç (el marbre cremat es converteix en calç) i així usar-lo per construir cases (com a morter).L’altre dia passejat per Girona vaig poder identificar algunes peces de decoració incrustades en algunes facanes d’edificis que de ben segur formaren part, en un altre temps, d’un altre edifici proper (una església, catedral, palau …).

Aquesta peça pertany a la porta d’edifici actual. Es tracta d’un habitatge privat al Carrer Pedret a Girona. És un fragment d’estil Gòtic, del s. XIV i es tracta de la decoració d’unes columnetes d’on arrencarien les arquivoltes d’una finestra, és a dir, aquesta part:

Finestra Gòtica.

És molt possible que hagués format part de la decoració gòtica de la Catedral de Girona per la proximitat d’aquest edifici. Sabem que al s. XVIII és va fer la renovació de la façana del gòtic a la barroca actual, i segurament en aquell moment una peça es va extraviar. Pensem que per nosaltres ara té un valor artístic evident però en aquell moment era simple runa.

En tenim una altre mostra a la façana de la casa de l’Ardiaca de Girona. Un Ardiaca és un religiós que s’administra una catedral i qui millor per aconseguir les millors peces gòtiques que sobraven de la catedral quan es van fer les obres?

La part de dalt és clarament una finestra gòtica i la de baix seria la part de sota d’una finestra com la primera (o la mateixa per que la pedra és igual). Es veuen els fusts i les bases de les columnes. També és veuen una mica els capitells que ens indiquen que seria una finestra un pel baixa.

Això és una mènsula encara que no se d’on podria haver sortit. Està en un edifici que fa cantonada al Carrer Lledoners. Per l’estil del cap diria que és gòtica però pel tipus de tocat que porta la dona esculpida podria ser d’un gòtic tardà pròxim al segle XV. Podria haver pertangut a un sarcòfag que estaria dins de la Catedral o del claustre, però no ho puc assegurar.

Aquesta és la fotografia d’una mènsula que aguanten el balcó d’un edifici. Segurament, en un moment del passat, la que forma part de l’edifici va ser concebuda per una funció semblant a aquesta: un element de suspensió (ex. Un sarcòfag).

Doncs ja veieu quantes històries poden explicar els nostres edificis. Seguiré passejant i si em trobo més d’aquestes us les intentaré fotografiar i penjar aquí. Seria interessant recopilar-ne més i fer-ne una petita ruta urbana. De moment podeu consultar les seves ubicacions clicant aquí (també podeu imprimir a mode de guia el mapa).

Text i fotografies: Meritxell Gil Calonge.……………………………………………………………………………….

Si esteu interessats en encarregar una ruta semblant, a nivell particular o des de l’àmbit privat, al vostre poble o ciutat poseu-vos en contacte aquí.

 

Tentacle #’01 Móns Utòpics – Itinerant

Tentacles 1. Mons Utòpics.

 

La revista Tentacle #’01 Móns Utòpics ja es troba Itinerant. Voltarà, fins que se’n cansi, pels bars de la ciutat de Girona per que tothom que vulgui i acompanyat d’un cafè el pugui assaborir. Si en vols saber més http://www.tentacles.cat/
Del 3 fins el 17 de Febrer la podeu llegir a…
El Cafè
C/ Ciutadans, 1

APROFITATS, MÀRTIRS I ART

Com ens agraden els màrtirs… Fa uns dies s’ha vist per les xarxes socials el record d’una performance anomenada “Rhythm 0” de Marina Abramovic el 1974. L’artista va dir als espectadors que no es mouria durant sis hores, sense importar el que li fessin. En una taula, prop, va posar 72 objectes que es podien usar de manera destructiva o plaent, des de flors, plomes fins ganivets i una pistola carregada. Llavors va dir als espectadors que usessin els objectes com ells volguessin. Al principi, els espectadors van ser pacífics i tímids.

 

 

A la poca estona es va crear una atmosfera agressiva: li van tallar la roba, li van enganxar roses, una persona la va apuntar amb l’arma al cap i una altra li va treure. Després de exactament 6 hores, com estava planejat, va començar a caminar cap al públic. La gent va sortir corrent, escapant d’una confrontació real. Diu Abramovic en una entrevista; http://vimeo.com/71952791

 

Yoko Ono, 10 anys abans, havia fet (per primera vegada) la performance “Cut Piece”. L’artista es disposava en un escenari i, amb unes tisores, demanava a la gent que tallessin un tros de les seves robes. Aquí, tot i la presència d’una càmera que grava les cares i el que fa cada un, passa una cosa semblant a la performance de Marina i es dóna també una escala d’agressivitat o d’abús malgrat un nivell més moderat.

 

Yoko Ono parlant després de la performance, va declarar que van tallar la roba no de la manera que ella esperava. Ella s’oferia com la pedra que espera ser esculpida. En comptes d’això els participants van voler saber que hi havia dins de la pedra. Fixeu-vos que només abusa del joc un jove principalment. Ja apareix prop del minut quatre i fa un tall sobre la tela d’un dels pits de Yoko Ono a manera de broma. No mira l’artista. Se senten rialletes fora de l’escenari. Tres minuts més tard torna a aparèixer prenent protagonisme i parlant al públic (s’estableix un suport als seus actes). Talla la samarreta i els sostenidors de Yoko. Ella visiblement s’incomoda. Percep la burla i l’abús, però segueix restant quieta, sense protestar.

S’ha vist una relació amb els famosos experiments de Philip Zimbardo a la presó de Stanford o el d’obediència de Stanley Milgram “Els perills de l’obediència” i, per descomptat que la té. Clar que, una altra vegada més, només s’ha valorat i popularitzat una part del experiment: la relació assetjador cap a la víctima. Com si no hi hagués relació de la víctima amb l’assetjador sol pel fet de la inactivitat d’un dels seus membres. Però la inactivitat és un acte en si mateix.

S’ha dit que els humans són éssers terribles i el fàcil que és deshumanitzar una persona que no es defensa. Aquesta és la conclusió que he vist acompanyant la performance de Marina. Bé, això és només una part però hi ha una altra conclusió no menys interessant en l’experiment.

S’ha donat només rellevància a una part dels experiments intentant respondre a l’ancestral pregunta sobre la naturalesa de l’ésser humà (Encara estem amb aquestes?). seva performance no revela que tothom sigui potencialment cruel. No tothom actua igual. Marina Abramovic , al vídeo se li nota un punt les ganes de sobresortir, de prendre protagonisme suscitant pena. Marina adopta el paper de màrtir. A algunes persones aquesta actitud desperta certs sentiments que poden anar des del rebuig, la indiferència o fins i tot la crueltat.

Philip Zimbardo va parlar tímidament, en una de les entrevistes, sobre les declaracions que havia recollit d’alguns dels alumnes que exercien el paper de carcellers. Deien que hi havia alguns dels alumnes amb el rol de presos no potenciaven una conducta sàdica. Amb ells, els carcellers, no eren capaços de traspassar aquesta línia: No van poder deshumanitzats. Què feien per evitar l’abús? Hi participaven activament i aconseguien esquivar-lo. No permetien que els carcellers els veiessin com a víctimes sense saber exactament com ho feien.

 Vol això dir que les víctimes es mereixen l’abús? Per descomptat que no. El que vol dir és que hi ha actituds que fan d’imant per a determinats abusos. La manca d’actuació és un bon reclam. També vol dir que l’art, si per un moment a observar i a pensar una mica, pot generar idees i opinions. Si deixem de banda el buscar només la bellesa plaent apareixen altres coses a valorar. I deixo aquesta imatge simplement per a la reflexió.

 I abans d’acomiadar-me només volia recordar-vos que els retallades en art i cultura van ser els primers a fer-se per part del poder. També van ser els primers també a deixar de formar part de les protestes als carrers.

Aelita, la pintora efímera

Fa mesos vaig comentar un vídeo d’una nena que empastifa el menjador dels seus pares i els seus pares en diuen art. Ara totes les mames se’m estan tirant a sobre amb comentaris sobre la meva falta de consideració per aquesta jove artista.

La conclusió que en trec, tot i que ja fa temps que ho tinc clar, és que si es confon l’art amb l’experimentació vital (gens criticable) d’una nena petita, és que hem fet molt malament les coses. Això és el fruït del fet que durant anys i anys els experts en art no s’hagin dignat a baixar al carrer a parlar de la seva pròpia feina.

Clica la imatge per accedir al vídeo.

Som uns analfabets en matèria de història de l’art i estètica. El fet de pensar que kandinsky, per exemple, feia guixades sense cap mena de sentit ho demostra.

Kandisky, Composition IV (1911)

Una altre cosa és que fer guixades pugui ser alliberador, terapèutic i absolutament necessari pel desenvolupament d’un nen, això és una altre cosa i jo mai ho posaria en dubte. Jo mateixa vaig ser una nena que no podia deixar de dibuixar!

Dir-li a la teva criatura que és una artista (entenc que una amb possibilitats per desenvolupar una carrera i tenir una producció, com si han tingut alguns artistes al llarg de la seva història) és, com a mínim, cruel. L’art requereix un esforç i una reflexió. L’art no és només l’aparença és mostrar el món abstracte o físic d’una forma que fins aquell moment no s’havia fet mai. Sempre ens ha sorgir la pregunta; per que així i no d’una altre forma?

Molts critiquem els concursos americans de bellesa, i potser hauríem de començar a plantejar-nos que pot representar en un futur el que li fan a l’Aelita. Esperem que quan creixi una mica la deixin fer la seva, no la exhibeixin més i que això quedi com una simple anècdota.

 Nena participant en un concurs de bellesa infantil.

Ara bé, veient que les seves obres es venen per xifres tant elevades com 12.900€ no crec que els seus pares la deixin massa tranquila: http://www.art-mine.com/artistpage/aelita_andre.aspx

Veurem si quan deixi de ser tant adorable i creixi tindrà el mateix interès artístic com va tenir Picasso, que si va ser un veritable nen prodigi.

 Picasso, Corrida de toros y palomas (1890). Tenia 9 anys.

Mapa de maratons, nits i festivals de cinema de “sang i fetge” arreu de Catalunya

De les trobades amb els amics a casa d’uns i d’altres per veure vídeos VHS de pel•lícules de terror i gore, com la mítica Braindead (o La teva mare s’ha menjat el meu gos) dirigida per Peter Jackson el 1993 o la saga de Sam Raimi The Evil Dead dels anys 80, els aficionats al cine B es van anar reunint a van anar prenent les espais públics organitzant les primeres maratons o festivals de cinema fantàstic.

Actualment podem trobar repartits arreu de Catalunya (i a la resta d’Espanya el fenomen és igualment expès) un bon número de festivals que es celebren durant tot l’any.

Reunir-se per veure pel•lícules o curtmetratges de “sang i fetge” o altres excentricitats properes al gènere fantàstic, o de terror per riure, cridar, comentar i passar una estona divertidíssima és una altre forma de viure el cinema. Aquell cinema que no es projecta a només “a les millors sales de cine”.

Aquesta corrent comença a esdevenir una nova forma de cultura i alhora de fer turisme; els aficionats poden conduir quilometres i quilometres, movent-se de punta a punta del territori, per assistir a una mataró o concurs de curtmetratges.

Molts d’aquests festivals porten més d’una quarantena d’anys en funcionament i altres no fa pas més de dues o tres edicions, però sigui el que sigui cada any n’hi ha més i l’afluència d’aquests que es podria creure que és escassa, cada any va en augment.

Aquests són els més coneguts i els mesos que es celebren cada any a Catalunya,

Sabadell. Febrer. Festival de Cine de Terror.

Aquest festival és ben nou. De fet, neix aquest any amb la seva primera edició.

Tarragona. Abril – Maig. El REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona.

Aquest festival compta amb una nit especial, la Nit Bizarra, amb un concurs de Curtmetratges, música i altres projeccions.

Lloret de Mar. Maig. El Festerror, el festival de terror de Lloret de Mar.

Badalona. Juliol. Cryptshow, apologia del gènere de terror i fantàstic.

És un dels que compta amb un número més gran d’assistents i seguidors. Paral•lelament també es celebren altres activitats com el concurs de relats de terror, fantasia i Ci-Fi.

Vic. Juliol. El festival de les Nits de Cinema Oriental.

Aquest festival compta cada any amb la Nit Golfa on es projecta una bona dosis de gore fet des de l’Orient. Cada any destaca la producció que ens arriba des de Japó amb títols com Rape Zombie del director Naoyuki Tomomatsu, ja un  habitual a Les Nits.

Cerdanyola del Vallès. Juliol. Fantosfreak a Cerdanyola del Vallès.

Un fantàstic concurs de curtmetratges a l’aire lliure.

Amposta. Agost. Fantastic Gore Festival de Amposta.

Girona. Octubre. Acocollonat! Setmana de Cinema Fantàstic de Girona.

Aquest any serà la segona edició amb una setmana on es combina les sessions dobles i triples de cinema B i Z amb el concurs de curtmetatges. L’any passat es celebrava al Cinema Truffaut, que va quedar petit davant el gran número d’assistents que hi va haver. Esperem que això fes despertar als responsables de cultura dels organismes locals del potencial que desperta la cultura popular a les terres Gironines i que es destini part del pressupost per cultura a aquest tipus de festivals.

Molins de Rei. Octubre. El Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei.

Aquest any celebren la seva XXXI edició.

Cadedeu. Octubre. Cardoterror, jornades cinèfiles.

Cardoterror sorgeix de la idea d’alguns membres d’El Cardot aficionats al gènere terrorífic.

Sitges. Octubre. El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

El festival de Sitges ha fet moltes voltes; Va començar com una gran festa del cinema independent, va passar per una etapa de cinema d’autor i intel·lectual – on va deixar de banda bona part dels seus orígens – i, ara, que ha assolit una madurada combinació de les dues coses. Des de fa un parell d’anys que podem gaudir de maratons temàtiques que ens fan sortir a trenc d’alba de la sala.

Val a dir que, malgrat l’èxit de les maratons multitudinàries, esperem que aquest any pugem tenir accés a les pel•lícules del festival, des de casa, a través del dispositiu FILMIN. Així estalviar-nos aquelles cues d’una hora i mitja i aquells preus abusius que cada any ens fan plantejar si val la pena seguir anant-hi, especialment ara que la oferta de festivals gratuïts és cada vegada més interessant.

Barcelona. Novembre. Festival de Cinema de Terror de Sants.

Més que un festival és un club amb més de 500 amics que es reuneixen cada any per deixar-se les cordes vocals amb una acurada selecció de les pel•lícules més horribles de tots els temps.

R.O.T.O.R és una de les pel·lícules meme del festival.  Dirigida, produïda i escrita per Cullen Blaine. Gaudiu de l’ambient de la sala el dia de la seva projecció.

Manresa. Novembre. Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa.

En aquest festival també hi ha racó dedicat als curtmetratges i sovint s’hi poden gaudir d’algunes joies del gènere fantastic i de terror.

Si voleu estar al dia dels festivals s’ha engegat una nova plataforma TAC (Terror Arreu de Catalunya) amb pàgina al Facebook on publiquen tota aquella informació rellevant.

Al marge dels festivals es celebren algunes festes inspirades en la pel•lícula The Rocky Horror Picture Show amb projeccions de pel•lícules on el públic es animat a fer una coreografia amb cançons i alguns balls. D’aquest tipus d’espectacle/festa en celebren, amb certa regularitat, el Club de fans RHPS a Barcelona principalment.

The Rocky Horror Picture Show és una pel•lícula dirigida el 1975 per Jim Sharman sobre el musical amb el mateix nom de Richard O’Brien.

Us deixem amb un dels curtmetratges més premiats i reclamats pel públic de tots els festivals on ha estat projectat; Brutal Relax del 2010 i dirigit per Adrián Cardona, Rafa Dengrá, David Muñoz.