Category: Història

La felicitació nadalenca del molt honorable Artur

No m’agrada defensar l’Artur Mas però aquesta vegada els mitjans ultra-conservadors han estat poc encertats criticant la seva felicitació de Nadal. No on aquesta l’al·legoria aquesta que diuen… Aquí la Gazeta de IntereconomíaLa Razón i l’opinió de Twitter del diputat socialista Odón Elorza.

BbyFoBWIcAAx62J

No és cap al·legoria i menys sabent que existeix aquest gravat del mateix fet 1705. Es tracta d’un primer intent de desembarcament a Barcelona. Jordi de Darmstadt amb vaixells anglesos i neerlandesos aliats . Aquest atac no va tenir èxit i els més de 2.000 soldats desembarcats van haver de tornar. En el seu viatge de tornada a Lisboa la flota va conquistar Gibraltar . Aquí potser hi ha un punt de mala llet ( Barcelona resistir, Espanya va perdre Gibraltar ) però no el que se li critica Mas. Pel que sembla la història, al cap i a la fi, només interessa conèixer la que ens afavoreix.

Setge_de_Barcelona_de_1705

A més si ja ens venen a Catalunya la Guerra del Francès com una espècie de lluita de Catalunya contra Espanya, només faltava que ara també se sumin a la farsa des d’Espanya. La lluita va ser de tot el país unit contra els Francesos. Una altra cosa és el que va passar després, tants anys de lluita va fer que es rebutgés tot el que feia olor de Francès, la il·lustració, el ​​mètode científic i el pensament lliure. Espanya ( i Catalunya ) va fer un pas enrere cap a l’edat mitjana respecte a la resta d’Europa i en això encara ho notem avui en dia .

Personalment el que em toca els nassos és que Artur Mas doni la importància que li dóna a la història, destini milers d’euros al centenari de 1714 (que no oblidem ens expliquen aquest episodi bastant adulterat, tot s’ha de dir) i que les subvencions de cultura (sobretot la popular, laica i crítica) se les han carregat TOTES.

cultura1

A TV3 no paren de bombardejar-nos amb notícies religioses – capellans morts, pintures religioses restaurades, esglésies de l’altra punta del món a restaurar, esdeveniments religiosos recuperats del passat… – totes tapadetes amb la manta del patrimoni cultural. El patrimoni és de tots però està clar que pel govern de CiU hi ha qüestions que pensen que han de ser “més de tots” i que per això es mereixen més atenció, que no pas unes altres.

Anuncis

Una història de la Guerra Civil: Josep Falcó i l’alemany

A l’Alt Empordà, terra de Dalí, a la carretera que va de Roses a la Jonquera (veure aquí pel mapa) hi ha una làpida. Es tracta d’un monòlit funerari dedicat a l’últim pilot alemany abatut en combat a cel català de la Legió Còndor (pels que no ho sapigueu va ser aquesta legió nazi que va bombardejar Guernica). En la inscripció es pot llegir: “Aquí va caure el 1939.06.02 en la lluita per una Espanya nacional Friederich Windemuth, nascut el 1915.05.27 a Leipzig” (traduït de l’alemany).

El 6 de febrer de 1939 el oficial Friederich Windemuth pilotava un dels 6 Messerschmitt Bf 109 que van atacar l’aeròdrom de Vilajuïga / Garriguella, complint les ordres de derrotar a tots els aviadors republicans que s’havien reunit allà amb l’objectiu de volar fins a França. Només 4 dels 30 avions republicans van aconseguir enlairar per intentar escapar i enfrontar-se a l’enemic. Només dos dels avions alemanys van ser abatuts, els que dirigien els aviadors Friederich Windemuth i Hans Nirminger.

Encara hi ha moltes d’aquestes lapides o fites funeràries en peu. Representen els punts en què van morir alguns dels soldats alemanys que van venir a lluitar en la guerra civil contra els republicans. La majoria d’elles formen part d’un registre de fites o monuments a destruir per la càrrega simbòlica i emotiva que representen. La de Friederich Windemuth és una.

Durant molts anys, estant bastant a la vista des de la carretera, la gent que passava per aquí en cotxe podia veure-la en perfecte estat de conservació i, sovint, amb algunes flors silvestres als seus peus. Es deia que aquell manteniment i les flors serien cosa d’algun grup radical d’extrema dreta, però no era així. La persona que fins fa poc sempre va tenir cura d’aquesta tomba simbòlica va ser precisament la persona que el va matar amb el seu Polikarpov I-15 soviètic aquell dia: el pilot republicà Josep Falcó.

Imatge d’un Polikarpov I-15 -Chato.

Josep Falcó, nascut a Barcelona el 1916, va ser tinent i cap de l’esquadrilla nocturna que pilotava un avió rus. Avui dia té 93 anys i viu a Tolosa. Pràcticament no surt de casa seva, per això la làpida està en un estat deplorable d’abandonament. L’any passat a La Vanguardia va aparèixer un article escrit per Josep Playà Maset. És en el que em baso principalment per redactar aquest post (el podeu llegir aquí).

Imatge de Josep Falcó jove.

Ens trobem cara a cara, va morir ell, però vaig poder haver estat jo“, diu Falcó a l’entrevista amb Playà.

Josep Falcó després d’alçar el vol va disparar contra l’enemic tocant i abatent dos blancs. Una maniobra forçada per no xocar amb un altre dels avions enemics es va veure obligat a aterrar en un camp de vinyes i va tornar al aeròdrom on només va trobar les restes dels avions republicans destruïts. Des d’allà es va dirigir a peu cap a la frontera francesa on va ser detingut, just als altres pilots supervivents*1, i portat al camp de concentració d’Argelers. Al poc temps va ser portat a un altre camp, el de Gurs on va passar 7 mesos.

Imatge del Camp de concentració d’Argelers.

Gràcies a un familiar va poder traslladar-se a Algèria on va viure entre 1939 i 1964, quan va haver de fugir a causa d’una revolta local. Desprès es va traslladar a Tolosa des d’on va anar visitant la seva terra natal periòdicament. En una d’aquestes estades va buscar el rastre d’aquell combat però gairebé no queda res. Avui, el vell aeròdrom, és una gran vinya replantada.

Vaig localitzar l’estela de Windemuth gràcies a un pagès, perquè jo no sabia de la seva existència. Vaig veure l’edat d’aquell pilot, gairebé com la meva. Potser la seva família ni tan sols sap que segueix en peu” diu Falcó a l’entrevista amb Playà .

Al costat de la làpida el propietari de les terres, Xavier Casellas, fill de comissari polític roig i capità d’infanteria, va plantar un xiprer com a homenatge. Segons les seves pròpies paraules a La Vanguardia: “No és un monument feixista sinó la làpida d’un soldat mort en la guerra. Els rojos hem donat mostres de no ser revengistes, volem la reconciliació “.

Sobre el segon pilot alemany abatut hi ha un gran misteri. Hans Nirminger era el nom que constava al carnet de paracaigudisme que el mateix Falcó va recollir de les restes de l’altre Messerschmitt Bf 109 caigut aquell dia. Però és estrany que la Legió Còndor assegura que aquest pilot, tot i estar aquell dia en aquest combat, no va morir allí sinó que mesos després a Lleó.

Els alemanys – diu Falcó – no podien acceptar que un mosca tombés dos messers“. Els massers encara avui en dia són reconeguts com autèntiques obres d’enginyeria militar molt per sobre dels avions soviètics Polikarpov I-15 anomenats “mosques”.

A Lleó hi havia també hi havia una làpida per a aquest soldat però va desaparèixer.

Si realment volem que la història no es repeteixi hem de conservar i estudiar el nostre patrimoni històrico-cultural heretat i no destruir-lo. Em de permetre que siguin els nostres successors els que jutgin la seva interpretació i hem de deixar que formin part del nostre saber col•lectiu encara que sigui contrari al nostre parer. La nostre responsabilitat és fer present el passat ja que quan aquest s’oblida és quan realment hi ha el perill que es torni a fer present.

És molt habitual voler esborrar la memòria de les coses, la damnatio memoriae s’ha practicat en totes les èpoques i sabem que és molt difícil esborrar realment la memòria de les coses. Sempre queda alguna cosa. No hi ha res més perillós que un símbol perdi el seu significat originari perquè pot ser pres per qualsevol i sumar al seu sentit qualsevol cosa tergiversat per complet. I els símbols mouen multituds. Podem prendre aquesta modesta fita funerària con una mostra de reconciliació i de valoració de l’ésser humà per sobre de tot, no quelcom a destruir ja que el passat és incanviable per moltes escultures, pedres i edificis que enderroquem.

Imatge de Josep Falcó al costat de la làpida.

 

Meritxell Gil Calonge.

.… … … … … … … … … … … … …
* 1. Aquest dia un altre dels 4 soldats republicans que van escapar va ser José María Bravo a qui entrevistar per a La Vanguardia Josep Playà Maset.

Foto de José María Bravo. Extreta d’aquí.Webs Consultades

La Vanguarda [en línia]. Josep Playà Maset. El último combate, Febrer de 2009 [ref. 8 de febrer de 2009]. Disponible a la web: http://www.lavanguardia.es/vida/20090208/53636155259/el-ultimo-combate.html

Fortunecity [en línia]. Carlos Javier Sánchez Martín. Pilotos de Chato, Maig del 1999 [ref. 1 de maig del 1999]. Disponible a la web: http://members.fortunecity.com/sanmarca/pilotos-f.htm

Altres referències web:

http://paolapasquali.com/?p=364

http://www.uoe5estol.es/foro_5estol/viewtopic.php?f=5&t=486

http://www.museuexili.cat/index.php/ca/espais-de-memoria/espais-de-memoria-transfronterers.html

http://historia.mforos.com/681975/7769553-me-109-frente-i-16-ultimo-combate-aereo-de-la-gce/