Category: En Ruta

Algunes referències iconografiques sobre el quadre: El gran dia de Girona

El gran dia de Girona va ser pintat entre 1863* i 1865 per Ramon Martí Alsina però resta inacabat ja que l’encariment d’execució d’una obra mida XXL, com és aquesta, va precipitar que passes a la subhasta. És actualment la pintura més gran de Catalunya (fa 11’90 x 5’40 metres) i es pot veure exposat a l’Auditori Josep Irla a la Seu de la Generalitat a l’antic Hospital de Santa Caterina. La història del recorregut que va fer l’obra, des de les mans de l’autor fins la seva actual ubicació (i +).
En aquest post ens centrarem en el tema de l’obra. Representa la Guerra del Francés a Girona, uns fets succeïts 50 anys abans i pels que es va documentar als fons que hi ha a Girona sobre la guerra sobretot pel que fa a les armes i els vestits de l’època. L’obra va ser pintada a la sala gran del Casino de Sans.

Ramon Martí Alsina, El gran dia de Girona (Ca. 1865) Imatge de Patrimoni gencat (i +).L’obra concretament representa el setge de Girona del 19 de setembre de 1809, dia en que Girona va resistir els assalts massius dels francesos. Cal deixar ben clar que l’obra de Martí Alsina, tot i basar-se en uns fets reals, la plasmació de les escenes i elements del quadre responen al mite que s’havia generat al voltant dels setges. Per tant és una lluita idealitzada d’un conjunt de fets històrics produïts el 1809.

Plasma la idea que Girona, una petita i gens preparada ciutat, població i exercit en cooperació va resistir contra el que era en aquell moment el gran invasor d’Espanya i el millor exèrcit del món. Això no és cert del tot des del punt de vista històric ja que a Girona els setges van ser realment dos (20 i el 21 de juny de 1808) i la unió entre l’exercit i la població es va donar però no de la forma tant heroica com es mostra a l’obra; en els moments culminants va ser, evident, l’exercit el que va mantenir-se contra els assalts. També es sobreestima l’actuació del general Álvarez de Castro (1) que es situa en un lloc destacat de la pintura.


El punt en que es concentra l’acció pretén representar el lloc on històricament s’hi havia obert la bretxa més grossa durant l’atac d’aquell 19 de setembre.

Una de les figures femenines que podem veure en un primer pla fa referència a les dones de La Companyia de Santa Bàrbara (4) que van ser un grup de dones que es va fer a la lluita i a la cura dels ferits en alguns punts estratègics de la ciutat així com l’hospital de Santa Caterina.

Si voleu conèixer més sobre el que va succeir realment en aquella ocasió és molt recomanable l’article de Genís Barnosell titulat Memòria de la Guerra del Francès (2): El “Gran dia de Girona” al bloc Cròniques Contemporànies vinculat a la versió on-line de la revista Sàpiens. (i +)

ITINERARI: Clica aquí o a la imatge per veure com arribar des de la Plaça Catalunya, al centre de Girona, a tots els punts que es veuen representats al quadre o que resulten d’interès.

Per consultar la font original que es va publicar a la premsa gironina sobre els fets del dia que narra el quadre clica aquí. Es tracta del Diario de Gerona del dia 19 de setembre de 1809 que ha estat digitalitzat per l’Arxiu Històric de Girona i a disposició de la seva consulta a la xarxa.Si ens preguntem per què l’autor va escollir aquest tema i no un altre ens adonem del valor reivindicatiu que té aquesta història; Martí Alsina va voler reflectir un ideal de resistència contra un invasor opressor en defensa dels seus ideals republicans catalans.

Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894) es va formar a Barcelona on va viure la major part de la seva vida i on podem centrar la seva producció. Se l’ha considerat un dels màxims representants del realisme català a la segona meitat del s. XIX tot i que al llarg de la seva vida va evolucionar cap un impressionista d’influència francesa.

La pintura independentment dels fets històrics si que se situa en un lloc molt concret de la muralla de Girona; a la zona de Torre Gironella. i +)

És el quadre de dimensions més gran de Catalunya. Per que us feu una idea és gairebé el doble que El Guernica de Picasso.

El Gran dia de Girona va ser pintat per Ramon Martí Alsina (1826-1894) i representa la Guerra del Francés a Girona. Aquí pots saber més coses sobre el tema del quadre, a continuació ens referirem al viatge que va fer una obra de tal magnitud des de que va ser pintat, fa prop de 150 anys, fins avui dia.

La historia del seu redescobriment és curiosa com ho és la forma en que ha hagut de ser mogut un quadre d’aquestes mides de l’indret on feia més de 70 anys estava emmagatzemat, al MNAC (El Museu Nacional d’Art de Catalunya), després al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

Cronologia del viatge recorregut pel quadre és amplia i passa en diverses ocasions de mans públiques a mans privades. Fins i tot en un moment el mateix Dalí, gran admirador de l’obra de Martí Alsina, es planteja comprar-la per la seva pròpia col•lecció.

1. Ramon Martí Alsina hi treballa entre el 1863 i 1865. Té la intenció d’anar a concurs ja que en aquell moment i des de feia ja alguns anys els artistes deixen de treballar exclusivament si se’ls fa un encàrrec i passen a fer obra per iniciativa pròpia. En aquest moment hi havia alguns concursos a Espanya que eren, com també succeeix avui dia, una via que tenia l’artista pel seu reconeixement i per la venta de obra. Cal tenir present que és una obra inacabada i el seu gran cost en va precipitar la venta però no de la forma en que hagués volgut el seu autor. El Gran dia de Girona no va arribar a concursar en cap concurs sinó que va ser subhastat públicament.

2. El compra l’arquitecte Joan Font i Sangrà. El deixa per ser exposat al Palau de Belles Arts el 1898 ja que la seves grans dimensions el fa difícil de mantenir.

3. Joan Font i Sangrà el 1929 el cedeix en donació al Museu de Belles Arts de l’Ajuntament de Barcelona i s’exposa al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts. Podrà ser visitat pel públic fins el 1939.

4. Guerra Civil – una bomba malmet el sostre de la galeria on està exposat el quadre i això fa que durant mesos l’aigua de la pluja vagi vent malbé l’obra.

5. 1939 – S’enrotlla i es deixa al magatzem del MNAC. Està molt danyat. Mentre està al MNAC es coneix una episodi en que el propi Dalí, interessat per adquirir l’obra, demana que sigui desenrotllat per poder-lo veure però la habitual lentitud en matèria d’art i cultura fa que no aconsegueixi veure’l.

6. Trasllat per ser tractat al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. Aquí pots conèixer més sobre el seu tractament i estudi. Va ser gràcies a la col•laboració de diverses institucions que l’obra, per fi, sigui restaurada i pugui ser exposada.

7. Instal•lació del quadre a l’Auditori de Santa Caterina de Girona a la Seu de la Generalitat (antic edifici de l’hospital de Santa Caterina). El dia 23 de Novembre es va celebrar la inauguració de la instal•lació. En podeu llegir més clicant aquí.

………………………………………………………………………….

Text: Meritxell Gil

* Hi ha dubtes sobre la data d’inici de l’obra però sabem segur que va ser pintada abans del 1865.

……………………………………………………………….

BARNOSELL, Genís. Memòria de la Guerra del Francès (2): El “Gran dia de Girona”. A: Cròniques Contemporànies (Sàpiens) [en xarxa]. [22/10/2010]. Disponible a: http://blogs.sapiens.cat/croniquescontemporanies/2010/10/22/memoria-de-la-guerra-del-frances-2-el-gran-dia-de-girona/

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El quadre “El gran dia de Girona” de Martí Alsina, en la darrera fase de restauració. A Gencat. [Publicat el 2 de febrer de 2010]. Disponible a la web: http://www.gencat.cat/cultura

Diario de Gerona, [1809-09-19, p. 1-4]. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Disponible a: http://www.girona.cat/sgdap

XUNCLÀ, Fèlix. “El gran dia de Girona” i Ramon Martí i Alsina. A: Pedres de Girona [en xarxa]. Disponible a:

http://www.pedresdegirona.com/reportatges/separata_gran_dia.htm

XUNCLÀ, Fèlix. La història: els fets del 19 de setembre de 1809. A: Pedres de Girona [en xarxa]. Disponible a:

http://www.pedresdegirona.com/guerra_frances/diari_girona_19_9_9_a.htm

Podem veure a la pintura, de fons, les torres de la Catedral de Girona (2) i l’Esglèsia de Sant Fèlix (3).

Webs Consultades

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El quadre “El gran dia de Girona” de Martí Alsina, en la darrera fase de restauració. A Gencat. [Publicat el 2 de febrer de 2010]. Disponible a la web: http://www.gencat.cat/cultura

GARCÍA Moreno, Beatriz. El MNAC restaura “El gran día” de Martí Alsina. A Logopress, revista de arte. [Publicat el 20 de Setembre del 2009]. Disponible a la web: http://www.revistadearte.com/2009/09/20/el-mnac-restaura-%E2%80%9Cel-gran-dia%E2%80%9D-de-marti-alsina/

RIBIERA, Carles. L’històric quadre de Martí Alsina sobre els setges anirà a la seu de la Generalitat a Girona. A El Punt [Publicat el 27 de Maig del 2009]. Disponible a la web: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/42020-lhistoric-quadre-de-marti-alsina-sobre-els-setges-anira-a-la-seu-de-la-generalitat-a-girona.html

Altres referènciesLes imatges han estat extretes de les seguents webs:

Imatge del pintor Ramon Martí Alsina.

Imatge del Museu de Belles Arts de Barcelona.

Imatge de la Guerra Civil, Nens en un carrer de Madrid de Robert Capa a finals de 1936.

Fotografia del MNAC.

Fotografia de la ubicació del quadre.

 

Anuncis

Un passeig per l’art del reaprofitament a Girona

Tot i que de tant en tant surt a la llum alguna notícia d’algun robatori d’art, mai havia estat tot el patrimoni cultural tan protegit com avui en dia. No entrarem aquí si les lleis de patrimoni compten amb el recolzament econòmic suficient per que puguin portar-se a terme, però si direm que en la legislació actual tant el patrimoni material com l’immaterial està força bé representat, valorats i sobretot protegit. Només cal fer una ullada al passat per adonar-nos dels canvis.

Des de l’antiguitat, sobretot des del s. XV durant el Renaixement, es feien inventaris de totes aquelles peces que els grans mecenes compraven però, que passava amb les obres menors o que estaven a l’abast de tothom? Doncs que no hi havia el més mínim control. De fet, a Espanya, fins als anys 70 no es comença a catalogar seriosament el nostre llegat cultural.

Abans es sostreien moltes peces decoratives d’edificis en èpoques en que es feien obres o si aquest era abandonat, cosa que passava més sovint del que ens podem pensar.

Usant una fotografia de les obres del Claustre de la Facultat de Lletres de Girona com exemple, us podeu fer una idea de tot el material que moltes vegades restava a la intempèrie durant mesos mentre se’n modificava un estil, s’engrandia una zona, es reconstruïa quelcom que s’havia enderrocat, etc.

 

Se sap que a Empúries, l’assentament grec conservat més important del sud d’Europa, durant l’Alta Edat Mitjana (s. III – IX) s’havien cremat escultures de marbre segurament romans per obtenir calç (el marbre cremat es converteix en calç) i així usar-lo per construir cases (com a morter).L’altre dia passejat per Girona vaig poder identificar algunes peces de decoració incrustades en algunes facanes d’edificis que de ben segur formaren part, en un altre temps, d’un altre edifici proper (una església, catedral, palau …).

Aquesta peça pertany a la porta d’edifici actual. Es tracta d’un habitatge privat al Carrer Pedret a Girona. És un fragment d’estil Gòtic, del s. XIV i es tracta de la decoració d’unes columnetes d’on arrencarien les arquivoltes d’una finestra, és a dir, aquesta part:

Finestra Gòtica.

És molt possible que hagués format part de la decoració gòtica de la Catedral de Girona per la proximitat d’aquest edifici. Sabem que al s. XVIII és va fer la renovació de la façana del gòtic a la barroca actual, i segurament en aquell moment una peça es va extraviar. Pensem que per nosaltres ara té un valor artístic evident però en aquell moment era simple runa.

En tenim una altre mostra a la façana de la casa de l’Ardiaca de Girona. Un Ardiaca és un religiós que s’administra una catedral i qui millor per aconseguir les millors peces gòtiques que sobraven de la catedral quan es van fer les obres?

La part de dalt és clarament una finestra gòtica i la de baix seria la part de sota d’una finestra com la primera (o la mateixa per que la pedra és igual). Es veuen els fusts i les bases de les columnes. També és veuen una mica els capitells que ens indiquen que seria una finestra un pel baixa.

Això és una mènsula encara que no se d’on podria haver sortit. Està en un edifici que fa cantonada al Carrer Lledoners. Per l’estil del cap diria que és gòtica però pel tipus de tocat que porta la dona esculpida podria ser d’un gòtic tardà pròxim al segle XV. Podria haver pertangut a un sarcòfag que estaria dins de la Catedral o del claustre, però no ho puc assegurar.

Aquesta és la fotografia d’una mènsula que aguanten el balcó d’un edifici. Segurament, en un moment del passat, la que forma part de l’edifici va ser concebuda per una funció semblant a aquesta: un element de suspensió (ex. Un sarcòfag).

Doncs ja veieu quantes històries poden explicar els nostres edificis. Seguiré passejant i si em trobo més d’aquestes us les intentaré fotografiar i penjar aquí. Seria interessant recopilar-ne més i fer-ne una petita ruta urbana. De moment podeu consultar les seves ubicacions clicant aquí (també podeu imprimir a mode de guia el mapa).

Text i fotografies: Meritxell Gil Calonge.……………………………………………………………………………….

Si esteu interessats en encarregar una ruta semblant, a nivell particular o des de l’àmbit privat, al vostre poble o ciutat poseu-vos en contacte aquí.

 

En Ruta: El carrer de les adoberies de Vic

L’antic Barri de les Adoberies, o el que encara es conserva avui dia, està localitzat al marge esquerre del riu Meder. Entra el pont de Querant (més conegut com a pont romànic) i el nou pont uns metres més enllà.Aquesta localització resulta, des de l’antiguitat, una zona propícia pel tractament de la pell. Activitat que ha estat una de les bases de l’economia i la cultura de la ciutat de Vic des del s. XII (que en tinguem constància).Les obres dels primers edificis de l’antic barri van començar l’any 1733. D’això en tenim testimoni una placa del gremi dels adobers però cal senyalar que les obres dels edificis que encara podem veure avui dia, tot i el seu deplorable estat de conservació, són de mitjans del s. XX.Tota la zona consta d’una riquesa cultural important i força desconeguda, per això aquí us proposem una ruta amb els principals punts d’interès i una breu descripció de la importància històrica, artística i cultural de cada un dels elements que podeu visitar. També adjuntem un díptic que podeu imprimir i que us pot servir de resum d’aquest post per la visita de la zona.

FULL ITINERARI (Clica sobre la imatge i la podràs imprimir i/o visualitzat millor). Aquest petit cofre és una de les nombroses peces que podeu veure al Museu de l’Art de la Pell de Vic. +i.

1. El pont Romànic de Vic – “El pont de Queralt és el que dóna accés a l’antiga ciutat i portal de Queralt a l’antic camí ral de Barcelona, que se sobreposà a la primitiva via romana d’Ausa a Bàrcino. És una obra romànica del segle XI, modificada al llarg dels segles pels seus extrems, principalment el que toca a la Rambla, on té un arc sencer tapat per l’actual carretera, i també per la banda del carrer de Sant Francesc, de manera que avui dia només pot ésser utilitzat pels vianants a peu. Consta de quatre ulls amb finestrals o arcons sobre les pilastres.” (Fragment extret de la Enciclopèdia Catalana disponible on-line http://www.enciclopedia.cat/).

Fotografia de wikipèdia. Autor: Mutari. Disponible a la web http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Vic

2. El carrer Adoberies – La zona que es conserva avui es va construir a mitjans del segle XX. El conjunt està format per tres carrers: El carrer de les Adoberies (el carrer que ens ocupa), el carrer dels Aluders i el carrer Prat d’en Galliners.

3. El rec d’en Saborit – Els edificis situats entre el carrer Adoberies i el riu Mèder formen una illa de cases aïllada, que limita per la banda del riu amb una resclosa i l’anomenat rec d’en Saborit. Aquest rec va ser construït l’any 1710 per Fèlix Saborit, propietari del molí del mateix nom situat més avall aigües avall. (Diari Oficial de la 13234 Generalitat de Catalunya Núm. 5322 – 19.2.2009).

4. La resclosa del rec d’en Saborit – Aquesta reclosa se situa passat el Pont de Queralt al marge esquerre riu. Es tracta d’una petita presa de pedra d’uns 2 metres d’alçada. En alguns trams es poden observar les parets de pedra del canal i d’alguns sobreeixidors.

5. L’esplanada del riu (al costat del rec) – Des de les plantes baixes dels edificis s’accedia a l’esplanada de la ribera del Mèder on s’estenien les pells.

6. Can Macara – L’edifici de Can Macara està situat just al inici del carrer de les Adoberies i agafar el carrer Prat de Galliners. Aquest edifici té interès ja que en el seu interior encara es conserven bona part dels canals subterranis i mines que portaven l’aigua per sota el carrer. Avui dia només és visitable des del seu exterior.

7. La Tuta (carrer Adoberies, 13) – Aquest edifici té la peculiaritat que disposa de diverses entrades d’aigua que es filtra del terreny superior i conserva en la seva planta baixa. Avui dia només és visitable des del seu exterior.

 

8. El passatge de la Tuta – L’estretor del carrer va propiciar la construcció d’aquest pas entre edificis elevat sobre el carrer que es conserva encara avui. Encara conserva les lletres de “Tapís” (El centre d’Inserció laboral i social d’aquest joves que fa molts anys va estar ubicat allà). Aquest és molt pas estret; permetia el pas de dues persones de costat.

9. ACVic Centre d’Arts Contemporànies – Just davant les façanes que donen al riu, és un important centre amb exposició temporal dedicada a la l’art i la cultura contemporània. Aquest centre col•labora activament en la valorització cultural de la zona amb diverses activitats; jornades, conferències, accions…

“ACVic Centre d’Arts Contemporànies és un equipament cultural públic per a la promoció de la creació, la producció i l’exhibició de propostes de les arts visuals i d’altres disciplines artístiques contemporànies. ACVic es un centre territorial del Sistema Públic de les Arts Visuals de Catalunya.” (Fragment extret de la web – http://www.acvic.org/).

10. Museu d’art de la Pell – El trobem ubicat fora de la zona però el volem incloure ja que pot resultar de gran interès la seva visita com a complement de la ruta. Actualment per visitar-lo és preferible trucar ja que, desprès de la destitució del director, pot trobar-se tancat a causa de les polítiques locals i les retallades de cultura.

 

“Dedicat a les arts decoratives i aplicades de la pell, s’hi exhibeix la col•lecció aplegada per Andreu Colomer Munmany, centrada en objectes elaborats totalment o parcialment amb pell. La tipologia de peces és heterogènia: baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles de muntar, màscares, figures per a teatre d’ombres, etc.” (Fragment extret de la web – http://www.victurisme.cat/).

Afortunadament i gràcies a les pressions rebudes per part de diverses entitats locals, el carrer de les adoberies està declarat com a BCIN (Bé Cultural d’Interés Nacional) des de l’any passat en règim d’interès etnològic i, per tant serà conservat. Així doncs, on resta el perill del patrimoni que esmentem al títol? En que no hi ha un pla que transformi la zona en un conjunt cultural i, cada any es fa més malbé. Es possible que algunes zones d’interès no puguin ésser conservades pel seu mal estat actual.Desitgem que aquesta modesta ruta pugui contribuir a que s’inicií un interès per la visita de la zona que, de ben segur, serà beneficiós de cara la rehabilitació de tot el conjunt cultural per part de les administracions públiques pertinents

…………………………………………………..

Bibliografia i Webs consultades

Història del barri de les adoberies. Al Butlletí Maulets (a la xarxa). Disponible a la web: www.maulets.org/adoberies

Declaració de BCIN del Barri de les Adoberies de Vic.A Diari Oicial de la 13232 Generalitat de Catalunya Núm. 5322 – 19.2.2009. Disponible a la web:http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/CPCPTC/09%20Arees20d

Façana del Museu de l’Art de la Pell (pis superior). A la part inferior hi ha ubicada la Biblioteca Pública Joan Triadú.

Nota: No és visitable però volem fer esment l’interior dels immobles que resten dempeus conserven infraestructures i ginys propis del treball de la pell: torns de remull o molinetes, clots de calciner, clots d’alum. A la part superior dels ediicis es conserven també els assecadors, construïts pràcticament en la seva totalitat amb elements de fusta, que confereixen un aspecte pintoresc a les façanes de la banda del riu Mèder.