Category: Cultura Re-Creativa

The Pujols, el joc de cartes

Boto

Instruccions

1. Descarrega el pdf.

2. Imprimeix-lo procurant que quedi la impressió als dos costats del full. Pots fer-ho en un full Din-A4 però si uses una cartolina de més de 250 grs. et quedarà millor. Són dos fulls.

3. Retalla. Fixa’t que hi va inclòs un sobre per endreçar les cartes.

4. Juga!

L’ORIGEN DE LA INDÚSTRIA DEL PORNO

El porno, tal com el coneixem avui dia – un producte de consum de masses – va néixer a l’Anglaterra victoriana de mans d’un grup de polítics radicals que van començar a vendre material pornogràfic per finançar les seves campanyes polítiques.

 Abans van existir pintures i escultures, al llarg de tota l’antiguitat, com les que es conserven a Pompeia (veure aquí) o els gravats que es venien durant el renaixement (veure aquí), però a manera d’indústria de consum no apareix fins al s. XIX.

 

Van ser daguerreotips * 1 com aquest dels primers que es van difondre en gran.

 Aquestes i centenars de daguerreotips es van publicar a The Pearl, A Magazine of Facetiae and Voluptuous Reading, revista de publicació mensual que editava William Lazenby. Durant la vida de la revista, des del 1879 fins al 1881, es van publicar dos suplements extra; Swivia: or the Briefless Barrister (1879) i el Christmas Annual (1881). També va treure fins a sis novel·les eroticas: Sub-Umbra, Miss Coote s Confession, Lady Pokingham, La Rose d’AmourMy Grandmother s Tale i Flunkeyania.

 

Portada de la revista.

A part d’un bon nombre de poemes i anècdotes obscenes.

Aquest és un dels dibuixos publicats que acompanyaven a un relat curt. Si teniu un anglès fluid el podeu llegir i descarregar en e-pub a kinkforkindle.com

 El 1874 el estudi Pimlico d’Henry Hayler va produir més de 130.000 fotografies eròtiques.

 Les protagonitzaven prostitutes i els seus clients. La desigualtat social va propiciar que milers de joves exercissin la prostitució en una Anglaterra plena per la misèria i l’explotació i una la doble moral escandalosa. Res a veure amb les estrelles porno dels nostres dies.

 Gairebé un segle després apareixen, a principis del s. XX, les primeres pel·lícules porno.

……………………………..

* 1. Daguerrotip: La imatge es forma sobre una superfície de plata polida com un mirall (normalment només per una cara). La placa es tractava amb vapors de iode per fer fotosensible i es revelava amb una aliatge de mercuri i plata. Algunes s’acolorien.

……………………………..

Referències bibliogràfiques

MARIMON, Sílvia. Els de dalt i Els de baix: Riquesa i pobresa a l’època de l’Anglaterra victoriana. Revista SAPIENS. Setembre 2011. Nombre 107 p. 48-52

Maria de Magdala, APérola [En línia]. 9 agost 2010. Disponible en web: http://arsamantis.blogspot.com.es/2010/08/perola.html?zx=1c9c9a4efd19ace

E.V. La història (de la història) de la pornografia [En línia]. 13 octubre 2009. Disponible en web: http://areneroconceptual.blogspot.com.es/2009/10/ii-la-historia-de-la-historia-de-la_11.html

* Aquest article és molt complet, us el recomano si voleu saber més sobre el tema.

Webcòmics; còmics a la xarxa

Els suports i les formes tradicionals de publicació dels còmics ja fa anys que estan canviant. Cada cop són més els autors que opten per Internet per treure al mercat el seu còmic. D’aquesta manera s’estalvia el pas feixuc, costós i sovint desalenant de passejar el projecte per les editorials que, com es lògic, miren la feina de l’autor des de un punt de vista de rentabilitat. Això fa que moltes propostes interessants puguin ser ignorades.

A Catalunya, a Espanya i, de fet, a tot el món (els webcòmics són un producte global que ha nascut amb internet) hi ha hagut un esclat d’aquest tipus de treballs que, alhora, han transformat la forma de com arribar a guanyar diners d’una cosa que s’ofereix, en un primer moment, gratuïtament.

Des de Krei24 volíem oferir-vos una modesta guia de webcòmics en llengua catalana i castellana per aquells que us agrada llegir còmics, i tinguin ganes d’ampliar gustos i referències. Sense cap dubte els webcòmics seran els referents per aquesta nova forma de consum cultural, que cada dia reclama amb més força el seu propi espai a la nostre societat.

Abans voldríem trencar una llança en contra els prejudicis que encara planeja sobre la paraules “còmic” o “historieta” , i és que sovint es relaciona amb quelcom menor de caire educatiu i, per tant, per la mainada. Res més lluny de la realitat: El còmics és un llenguatge artístic propi i madur amb els seus propis generes. Per això tingueu clar que de webcòmics en trobareu per totes les edats i gustos.

Si els voleu tenir agrupats per temàtiques i autors hi ha algunes plataformes on-line que agrupen bona part dels webcòmics, en llengua espanyola, que podem trobar per internet:

WEE: Webcómics

Subcultura

Control Z

En català podem trobar la plataforma Clicomics on es poden votar les cómics així com veure notícies en relació als cómics.

Un dels pioners va ser El Listo (Xavier Àgueda) a la web El Listo: Cómics de humor, amor, sexo y cultura amb més de 650 còmics publicats.

Algunes de les figures més influents en llengua castellana trobem;

Las Cronicas PSN, les aventures de l’Andrés, un “frikisexual” i els seus amics a mig camí entre la realitat i la ficció.

Run Time Comics, amb diversitat de tires de sexe, política, temes socials sempre amb un punt de provocació.

Sinergia sin Control, tires relacionades amb el món dels programadors i la informàtica totes elles amb centenars de milers de visites diàries.

Altres també amb un bon número de visites diàries i un ampli número de seguidors són Chica de serie B, El Rechiste, Litos de sus Odiolitos, Nariz puntiaguda, El sistema 13, Fantasmitas, OeMeGe, Moderna de pueblo per “moderns” que no volen ser “moderns”, ¡Eh, Tío!  que també publica el webcòmic El vosqueSpooky, Con dos TaconesConejo frustrado, Oseano des de Mèxic,  i molts més…

Alguns webcòmics han tingut la seva pròpia publicació en paper i una amplia gamma de merchandising com:

El joven Lovecraft, un webcòmic sobre un Howard Phillips Lovecraft nen dallò més sinistre i entranyable alhora.

RIP, històries negres d’un cementiri molt animat.

La guarida del Leviatán, el que passa en una botiga especialitzada en còmics.

o La cripta del horror inombrable, autor d’origen francès però que publica en espanyol.

En català pots llegir;

El Tentacle, segurament un dels més coneguts i divertits des de Osona.

Cap Calent de Joan Puig, Júnior. Les relacions de parella a vegades no són fàcils.

Gargotaire o les histories d’un biòleg.

Un altre biòleg és Iósódéu amb els seus Croisants.

La tira de cargols, de Franchu i que també ha publicat en paper gracies a un projecte de finançament col·lectiu.

Nicolau, el cuc adicte al sexe.

Andrea, la noia down.

El controvertit Dani Saus amb el seu particular estil de dibuix i humor polític.

Miquel Serra, el cineasta de l’Empordà fent mofa de les noves estrelles de la cultura catalana des del Gironès.

Podem anar ampliant la llista amb altres webcomics. Escriu-nos i fes-nos les teves recomanacions krei24@gmail.com

………………………………………………………..

Post escrit per Meri Gil.

© Totes les imatges d’aquest post són propietat dels seus respectius autors.

Mapa de maratons, nits i festivals de cinema de “sang i fetge” arreu de Catalunya

De les trobades amb els amics a casa d’uns i d’altres per veure vídeos VHS de pel•lícules de terror i gore, com la mítica Braindead (o La teva mare s’ha menjat el meu gos) dirigida per Peter Jackson el 1993 o la saga de Sam Raimi The Evil Dead dels anys 80, els aficionats al cine B es van anar reunint a van anar prenent les espais públics organitzant les primeres maratons o festivals de cinema fantàstic.

Actualment podem trobar repartits arreu de Catalunya (i a la resta d’Espanya el fenomen és igualment expès) un bon número de festivals que es celebren durant tot l’any.

Reunir-se per veure pel•lícules o curtmetratges de “sang i fetge” o altres excentricitats properes al gènere fantàstic, o de terror per riure, cridar, comentar i passar una estona divertidíssima és una altre forma de viure el cinema. Aquell cinema que no es projecta a només “a les millors sales de cine”.

Aquesta corrent comença a esdevenir una nova forma de cultura i alhora de fer turisme; els aficionats poden conduir quilometres i quilometres, movent-se de punta a punta del territori, per assistir a una mataró o concurs de curtmetratges.

Molts d’aquests festivals porten més d’una quarantena d’anys en funcionament i altres no fa pas més de dues o tres edicions, però sigui el que sigui cada any n’hi ha més i l’afluència d’aquests que es podria creure que és escassa, cada any va en augment.

Aquests són els més coneguts i els mesos que es celebren cada any a Catalunya,

Sabadell. Febrer. Festival de Cine de Terror.

Aquest festival és ben nou. De fet, neix aquest any amb la seva primera edició.

Tarragona. Abril – Maig. El REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona.

Aquest festival compta amb una nit especial, la Nit Bizarra, amb un concurs de Curtmetratges, música i altres projeccions.

Lloret de Mar. Maig. El Festerror, el festival de terror de Lloret de Mar.

Badalona. Juliol. Cryptshow, apologia del gènere de terror i fantàstic.

És un dels que compta amb un número més gran d’assistents i seguidors. Paral•lelament també es celebren altres activitats com el concurs de relats de terror, fantasia i Ci-Fi.

Vic. Juliol. El festival de les Nits de Cinema Oriental.

Aquest festival compta cada any amb la Nit Golfa on es projecta una bona dosis de gore fet des de l’Orient. Cada any destaca la producció que ens arriba des de Japó amb títols com Rape Zombie del director Naoyuki Tomomatsu, ja un  habitual a Les Nits.

Cerdanyola del Vallès. Juliol. Fantosfreak a Cerdanyola del Vallès.

Un fantàstic concurs de curtmetratges a l’aire lliure.

Amposta. Agost. Fantastic Gore Festival de Amposta.

Girona. Octubre. Acocollonat! Setmana de Cinema Fantàstic de Girona.

Aquest any serà la segona edició amb una setmana on es combina les sessions dobles i triples de cinema B i Z amb el concurs de curtmetatges. L’any passat es celebrava al Cinema Truffaut, que va quedar petit davant el gran número d’assistents que hi va haver. Esperem que això fes despertar als responsables de cultura dels organismes locals del potencial que desperta la cultura popular a les terres Gironines i que es destini part del pressupost per cultura a aquest tipus de festivals.

Molins de Rei. Octubre. El Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei.

Aquest any celebren la seva XXXI edició.

Cadedeu. Octubre. Cardoterror, jornades cinèfiles.

Cardoterror sorgeix de la idea d’alguns membres d’El Cardot aficionats al gènere terrorífic.

Sitges. Octubre. El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

El festival de Sitges ha fet moltes voltes; Va començar com una gran festa del cinema independent, va passar per una etapa de cinema d’autor i intel·lectual – on va deixar de banda bona part dels seus orígens – i, ara, que ha assolit una madurada combinació de les dues coses. Des de fa un parell d’anys que podem gaudir de maratons temàtiques que ens fan sortir a trenc d’alba de la sala.

Val a dir que, malgrat l’èxit de les maratons multitudinàries, esperem que aquest any pugem tenir accés a les pel•lícules del festival, des de casa, a través del dispositiu FILMIN. Així estalviar-nos aquelles cues d’una hora i mitja i aquells preus abusius que cada any ens fan plantejar si val la pena seguir anant-hi, especialment ara que la oferta de festivals gratuïts és cada vegada més interessant.

Barcelona. Novembre. Festival de Cinema de Terror de Sants.

Més que un festival és un club amb més de 500 amics que es reuneixen cada any per deixar-se les cordes vocals amb una acurada selecció de les pel•lícules més horribles de tots els temps.

R.O.T.O.R és una de les pel·lícules meme del festival.  Dirigida, produïda i escrita per Cullen Blaine. Gaudiu de l’ambient de la sala el dia de la seva projecció.

Manresa. Novembre. Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa.

En aquest festival també hi ha racó dedicat als curtmetratges i sovint s’hi poden gaudir d’algunes joies del gènere fantastic i de terror.

Si voleu estar al dia dels festivals s’ha engegat una nova plataforma TAC (Terror Arreu de Catalunya) amb pàgina al Facebook on publiquen tota aquella informació rellevant.

Al marge dels festivals es celebren algunes festes inspirades en la pel•lícula The Rocky Horror Picture Show amb projeccions de pel•lícules on el públic es animat a fer una coreografia amb cançons i alguns balls. D’aquest tipus d’espectacle/festa en celebren, amb certa regularitat, el Club de fans RHPS a Barcelona principalment.

The Rocky Horror Picture Show és una pel•lícula dirigida el 1975 per Jim Sharman sobre el musical amb el mateix nom de Richard O’Brien.

Us deixem amb un dels curtmetratges més premiats i reclamats pel públic de tots els festivals on ha estat projectat; Brutal Relax del 2010 i dirigit per Adrián Cardona, Rafa Dengrá, David Muñoz.