Aelita, la pintora efímera

Fa mesos vaig comentar un vídeo d’una nena que empastifa el menjador dels seus pares i els seus pares en diuen art. Ara totes les mames se’m estan tirant a sobre amb comentaris sobre la meva falta de consideració per aquesta jove artista.

La conclusió que en trec, tot i que ja fa temps que ho tinc clar, és que si es confon l’art amb l’experimentació vital (gens criticable) d’una nena petita, és que hem fet molt malament les coses. Això és el fruït del fet que durant anys i anys els experts en art no s’hagin dignat a baixar al carrer a parlar de la seva pròpia feina.

Clica la imatge per accedir al vídeo.

Som uns analfabets en matèria de història de l’art i estètica. El fet de pensar que kandinsky, per exemple, feia guixades sense cap mena de sentit ho demostra.

Kandisky, Composition IV (1911)

Una altre cosa és que fer guixades pugui ser alliberador, terapèutic i absolutament necessari pel desenvolupament d’un nen, això és una altre cosa i jo mai ho posaria en dubte. Jo mateixa vaig ser una nena que no podia deixar de dibuixar!

Dir-li a la teva criatura que és una artista (entenc que una amb possibilitats per desenvolupar una carrera i tenir una producció, com si han tingut alguns artistes al llarg de la seva història) és, com a mínim, cruel. L’art requereix un esforç i una reflexió. L’art no és només l’aparença és mostrar el món abstracte o físic d’una forma que fins aquell moment no s’havia fet mai. Sempre ens ha sorgir la pregunta; per que així i no d’una altre forma?

Molts critiquem els concursos americans de bellesa, i potser hauríem de començar a plantejar-nos que pot representar en un futur el que li fan a l’Aelita. Esperem que quan creixi una mica la deixin fer la seva, no la exhibeixin més i que això quedi com una simple anècdota.

 Nena participant en un concurs de bellesa infantil.

Ara bé, veient que les seves obres es venen per xifres tant elevades com 12.900€ no crec que els seus pares la deixin massa tranquila: http://www.art-mine.com/artistpage/aelita_andre.aspx

Veurem si quan deixi de ser tant adorable i creixi tindrà el mateix interès artístic com va tenir Picasso, que si va ser un veritable nen prodigi.

 Picasso, Corrida de toros y palomas (1890). Tenia 9 anys.

Anuncis