Una segona oportunitat pels codis QR

Els codis QR ens van fascinar a tots quan van aparèixer cap a l’any 1994 por la companyia japonesa Denso Wave, subsidiaria de Toyota. Malgrat no vam començar a veure’ls uns anys més tard, semblava una idea fantàstica amb grans possibilitats i, tothom que volgués aparentar estat al dia de les novetats tecnològiques, havia d’incorporar-lo a la seva targeta de visita o lloc ben visible. Ara bé, ara que ja han passat alguns anys, mirant-ho amb distància i ara ja sense córrer el risc de ser acusats d’estar poc al dia, podem dir que el seu ús ha estat més que limitat. No ens enganyem.

El cas és que és difícil aconseguir que les persones estableixin noves rutines, fins i tot si es tracta de tecnologia mòbil. Els codis QR tenen (o tenien) dos petits inconvenients que possiblement han estat el motiu de la seva falta d’ús. Per una banda la necessitat de descarregar un programa específic per la seva lectura i per altra banda, per que en condicions de falta de llum o estampats en suports tèxtils o similars poden no funcionar bé. Això juntament també al fet que el seu ús no l’han fet imprescindible, només complementari.

 

QR_a_plaça_Catalunya_-Scanning_02

Ús real dels codis QR ¿Qué ha provocado el fracaso del código QR en España? Claves tras su poco uso

Amb els anys els programes i les garanties de funcionament dels codis QR ha millorat. Qualsevol tecnologia sovint el seu èxit depèn de l’ús que li doni l’usuari i per això voldria recopilar aquí alguns usos o novetats al voltant del codi QR per mirar de donar-li una segona oportunitat.

Aquí 5 idees per renovar el teu interès:

Ús creatiu: Els mateixos codis poden ser formats ja no només per quadradets en branc i negre en una aparent aleatorietat, ara podem tenir-los de colors o, fins i tot, afegir-hi una imatge o logotip. I el millor de tot és que ho podem fer nosaltres mateixos i gratuïtament.

QR_plantilles

Fes un cop d’ull a la web qrcode

Joies, roba i altres elements personalitzats: Hem vist codis QR estampats en samarretes, bosses i altres però què et semblen aquestes joies personalitzades?

il_570xN.453505137_h19y

Encarregue-les o agafa idees aquí https://www.etsy.com/market/qr_code_jewelry

Les teves dades. D’acord, però exactament quines dades? Doncs aquí la llista i algunes idees.

Una URL de la teva web o adreça de xarxes socials.

Un text directament que podria ser el teu currículum resumit o una presentació de fins a 300 caràcters, per exemple. Què tal un poema? T’animes a escanejar aquest?

qrcode

Què tal un poema? T’animes a escanejar aquest?

Una Vcard, ve a ser una targeta de visita pròpiament dit. És a dir, amb tota aquella informació que contindria.

card

Un SMS; text i telèfon inclòs.

Localitzacions en mapes per longitud i latitud.

Esdeveniments i cites. Com es veuria?

images

Un codi QR per les invitacions de la teva boda? Perquè no?

Correus electrònics amb missatge inclòs.

Missatges encriptats ocults o visibles que poden contenir una clau wifi. Com es veuria?

unnamed

Vendes i campanyes publicitàries: Pagaments, localitzacions, botigues on-line, etiquetada de productes… I algunes campanyes de màrqueting directe.

qr-code-1024x721

Pren nota perquè aquestes campanyes potser d’una manera més modesta també les puguis fer tu pel teu negoci o per promocionar-te. Aquí.

Per educació:

Per complementar les classes amb apunts i documents. Podem fer això amb webs on trobar més informació, vídeos de YouTube, so…

Votacions a Classe usant el mateix sistema de Plickers com a targetes que s’aixequen en l’aire amb la opció triada.

Organització d’activitats a l’aire lliure a través dels codis QR. Es poden crear gimcanes educatives o itineraris per exercici físic.

Com a mètode de contacte per a les famílies: Els codis QR, a més d’adreces web, també permeten emmagatzemar informació de contacte. El professor pot utilitzar aquesta possibilitat dels QR per donar-los aquestes dades a les famílies, de forma ràpida i directa.

Pots generar els teus propis codis QR gratuïtament en webs com aquestes:

GoQR.Me http://goqr.me/
Quick Mark http://www.quickmark.com.tw/En/qrcode-datamatrix-generator/?qrLink
QR Droid http://qrdroid.com/generate/

Hi ha dues plataformes en què pots crear un codi QR: els generadors de codis QR i els gestors de codis QR. El primer et permet crear codis QR estàtics mentre que amb el segon pots generar codi QR dinàmics. Això vol dir que pots canviar el contingut d’un codi QR tantes vegades com vulguis.

Has de tenir en compte que un dels avantatges dels codis QR és que tenen una gran capacitat de corregir errors i així recuperar igualment les seves dades.

Val a dir que tot i que tenen una capacitat màxima d’emmagatzematge d’informació, aquesta cada vegada és més gran. Molt més que qualsevol codi de barres.

Programes de lectura de codis QR

Anuncis

La imatge corporativa dels autònoms: quan només vols “un logo”

Quantes vegades he sentit aquesta frase “acabo de muntar un negoci, em fas un logo?” I voldria dir-li algunes coses que caldria considerar abans de posar-nos a treballar. Per això he volgut agrupar-les en aquest post i espero que, si estàs buscant algú que et “faci un logo” pel teu nou negoci o activitat, et siguin d’utilitat alhora de fer un encàrrec i, a més a més, possiblement t’ajudi a estalviar uns diners sense renunciar a un treball totalment professional.

imatge corpo coca cola

Anem per pams, primer de tot cal preguntar-te a tu mateix què és el que vols realment? Potser et sobta aquesta pregunta tenint en compte que ja hem parlat de “fer un logo”, però és que habitualment el concepte “logotip” s’utilitza erròniament i potser el que tu vols no és exactament un logotip. Les grans empreses tenen una imatge corporativa on s’incorporen un seguit d’elements, entre ells i el més visible seria el que popularment anomenem “logotip” però realment es tracta d’un conjunt d’elements :

bioTe

El logotip (compost de paraules), isotip (d’imatges) i l’isologotip (combina tipografia i imatge). El logotip ha de ser comprensible pel públic i atractiu per als potencials clients. Per això, en el moment del disseny, haurà de considerar tant a la seva clientela com a la competència, i el missatge o idea que vol transmetre.

Així doncs és molt possible que el que tu vulguis és un isologotip o, si amb el text en fas prou, llavors sí, pots demanar un logotip.

Una imatge corporativa completa, amb el seu llibre d’estil, acostuma a tenir un cost força elevat, ja que la seva elaboració conceptual no és gens fàcil. Cal tenir en compte molts paràmetres i el procés pot durar força setmanes, ja que la part creativa que hi ha darrere és molt gran. Hi participen des de dissenyadors gràfics fins a psicòlegs, perquè et facis una idea. Un altre dia ja en parlarem.

Moltes empreses, amb el temps i a mesura que creixen, renoven la seva imatge. De manera que no pateixis si creus que podries quedar-te curt si encarregues només una part d’aquests elements. Realment no necessites gastar-te una xifra de tres zeros elaborant un llibre d’estil de 100 pàgines amb les indicacions de com usar la teva identitat, si tu el que vols és muntar una petita botiga, negoci o oferir els teus serveis a escala local o per internet amb un abast, de moment, força modest.

Si encara vols pactar una millor tarifa, pren nota del que el publicista o dissenyador gràfic comptabilitza en el seu pressupost i que et podries arribar a estalviar. Els terrors del professional que t’atén, i que encareix el preu final, són dos: les proposes obertes sense referències i els canvis que puguis demanar a darrera hora.

Posem el cas que decideixes convidar a sopar per 4 amics teus i els preguntes què els ve més de gust. Ells saben que ets un bon cuiner o cuinera i et contesten “tu mateix, sorprèn-nos”. Davant la confiança que et donen, t’esforces a fer el millor sopar amb les millors receptes que coneixes. Tot té un aspecte exquisit, n’estàs molt satisfet i convençut que agradarà, però un cop els plats a taula descobreixes que dos dels teus amics són intolerants a alguns dels ingredients, un altre no menja carn i el quart resulta que li sembla tot molt bé però no li convenç la presentació i hi troba a faltar alguna cosa. Quin desastre… 

friends-581753_960_720

Està clar que no és el mateix uns amics que tu convides a fer un mos, d’uns clients que et paguen per una feina. Però aquest símil que et plantejo és perquè et facis una idea de les hores que et podries haver estalviat si els teus amics t’haguessin orientat en els seus gustos des d’un començament. I si, en el cas de l’amic que hi troba a faltar quelcom, si haguessis pactat un número d’ingredients alternatius a veure si, entre tots dos, trobeu allò que fa falta. Doncs aquestes hores són les que, ben gustosament el publicista o dissenyador, et pot rebaixar si, des d’un primer moment, participes activament en el disseny de la imatge corporativa que vulguis.

Mira de pactar un preu facilitant-li tu un petit esbós o algunes mostres orientatives de com t’agradaria que fos el resultat final.

I per últim, i no menys important, cal dir-te que tot i ho tinguis molt clar, deixa’t assessorar. A vegades veiem coses que ens fascinen que han fet a altres empreses i volem quelcom semblant, però pensa que sovint hi ha qüestions ja siguin tècniques, com de percepció que potser a tu et poden passar per alt i que el professional coneix molt bé. Permet que el professional tingui la darrera paraula.


Aquí tens alguns consells per fer el teu esbós pràctic per pactar un millor preu:

Sobre els colors busca sempre la simplicitat i deixa’t assessorar sobre aquells colors que puguin ser estridents, o si cal que ho siguin, que s’adiguin entre ells. Pensa que hi ha colors que no s’imprimeixen bé o que poden crear un efecte òptic no desitjat en pantalla. Cal que tinguis present també que les ombres i els efectes de degradat cal usar-los amb mesura.

No usis fotografies. Si l’ús d’una imatge fotogràfica és imprescindible, deixa’t aconsellar pel dissenyador sobre com vectoritzar-la o retocar-la de manera que es vegi de la millor manera en qualsevol mida i format. Hi ha moltes maneres de fer-ho.

Vectorial és millor que mapa de bits. Què vol dir això? Doncs que no demanis, ni deixis que et facin un imagotip o logotip amb Photoshop (o programa de treball amb mapa de bits). Demana un professional que estigui acostumat a treballar amb Illustrator (o qualsevol altre programa que treballi amb agilitat eines vectorials). Una imatge vectorial pot ampliar-se o reduir-se a qualsevol mida sense perdre qualitat i pesa molt poc. Més informació en aquest post.

logo-2724500_960_720

A veure, cal aclarir que Photoshop també treballa vectorial, però et comento això perquè et pot servir com a pista per saber si la persona que et farà la feina és algú que sap el que està fent. Cal que ho tinguis en compte davant aquelles ofertes d’amics o familiars a fer-te la feina.

Potser si no estàs avesat a qüestions gràfiques, això et costi una mica entendre però aquí et plantejo un altre cas pràctic per entendre la importància de demanar una feina vectoritzada. Suposem que muntes una botiga on vens te de cultiu ecològic i pastes artesanals. Suposem que et dius BioTe i el teu isotip és una fulla de te. Suposem que t’han fet en mapa de bits un isologotip amb unes mides perfectes per un flyer en paper, que vols distribuir.

Sin título-1

Així es veurà amb les mides aproximades a mig full de paper.

Ara bé, suposem que també vols encarregar un vinil pel vidre de la teva botiga perquè alhora serveixi per fer-te conèixer a tots aquells que passin pel carrer. El vidre fa 2 metres d’ample.

Sin título-2

Així es veurà una imatge en mapa de bits un cop l’engrandeixis.

No es veu bé, oi? Doncs aquesta mateixa feina feta vectorialment no es veuria borrós; es veuria perfectament, ja que no té pèrdua de qualitat.

Una darrera recomanació és que paguis una mica més i demana els originals. Normalment el dissenyador no està obligat a entregar els formats nets (*ai) però sí que et pot sortir a compte pagar una mica més perquè te’ls ofereixi. Si en un futur vols renovar la teva imatge, et pot ser de gran utilitat.

Ara ja tens tot el necessari per anar a encarregar la teva imatge corporativa. Recorda que sempre pots optar per una feina més completa i exhaustiva amb un equip de professionals en una empresa de publicitat, però si el que vols és només un simple “logo”, ja saps que pots demanar i com demanar-lo.


Des de MeriGilDesign oferim una tarifa a mida amb el PACK EMPENDRE (altres tarifes aquí). Consulta’n el preu i les seves modalitats segons les teves necessitats. També ens pots fer arribar la teva proposta, si vols quelcom diferent. Posa’t en contacte des de la web www.merigil.com

Principis bàsics d’una nova disciplina arqueològica: L’arqueologia virtual

Des de fa ja alguns anys, amb els avenços en els programes digitals que ha estat, juntament amb les xarxes socials, un dels majors canvis que s’han produït en matèria de noves professions, ha aparegut un seguit d’eines de disseny i edició en 2D i 3D per arqueologia. Si abans, els arqueòlegs que volien representar una reconstrucció tant per hipòtesis en els seus treballs, com per facilitar la comprensió en la difusió als visitants i públic general, només podia recórrer a un il·lustrador que, amb tècniques tradicionals de pintura, realitzés l’encàrrec avui dia poden realitzar-lo ells mateixos. Això feia que sovint calia recórrer a professionals de belles arts, sense coneixements profunds en el camp de l’arqueologia i la història. L’arqueòleg o historiador doncs només es valia de la comunicació amb l’artista a través dels esbossos que pogués aportar, fotografies i indicacions per tal d’aconseguir una peça final el màxim de rigorosa.

Amb la fotografia i els programes d’edició en 2D, com el Photoshop, Gimp o altres, aquesta tendència ha començat a canviar, ja que, cada vegada més són els mateixos arqueòlegs o experts que s’aventuren a aprendre a fer anar aquests programes amb agilitat. Els programes 2D juntament amb l’alliberació de programari com s’ha fet amb Blender ha aparegut una nova manera de fer arqueologia que partint dels jaciments passa a fer-se des d’una oficina amb un ordinador. És el que anomenem arqueologia virtual.

L’origen de Blender l’hem d’anar a buscar el 1988 lligat a l’estudi d’animació NeoGeo, co-fundat per Ton Roosendaal, del que va ser el director artístic i responsable de desenvolupament de programari. A partir de 1995, Roosendaal va decidir renovar l’aplicació de disseny 3D reescrivint totalment l’existent, i es va adonar que el resultat podria ser usat per artistes fora de l’estudi NeoGeo.

Va el 1998 quan Ton va crear l’empresa NaN (Not a Number) per al desenvolupament i la distribució gratuïta de Blender, una suite de creació 3D gratuïta, compacta i multiplataforma. Això introduïa un concepte revolucionari en el mercat: les eines de creació tridimensional eren extremadament cares, mentre que estava previst que Blender es finançaria mitjançant la venda de productes i serveis accessoris. No va acabar de funcionar, no generava prou beneficis però la comunitat no va deixar morir el projecte i avui dia, i a l’espera que després de l’estiu surti una nova versió, el projecte està més viu que mai gràcies a donatiu i col·laboracions amb empreses en actiu que desenvolupen i actualitzen el programa.

logo

https://www.blender.org/

No es pot dir que sigui un programa fàcil d’utilitzar, ja que requereixen hores i hores per arribar a dominar-lo. Però és possible que qualsevol persona, amb l’enorme quantitat d’ajudes i suport que la mateixa comunitat de Blender, aprengui a fer-lo anar i n’obtingui uns resultats sorprenents. És aquí on trobem arqueòlegs i historiadors que s’han endinsat en l’ús d’eines que, fins aquell moment, no formaven part del seu dia a dia.

Per tal de diferenciar l’arqueologia de l’art o del disseny, la pròpia comunitat de professionals del sector i les universitats, han vist la necessitat de fixar unes pautes per un bon i sobretot rigorós ús de la tecnologia. És per això que a Espanya, basant-se en l’anomenada Carta de Londres per la visualització assistida per ordinador del patrimoni cultural on es busca un consens internacional (http://www.londoncharter.org), han estat treballant en un esborrany que s’ha anomenat Els principis de Sevilla, principis internacionals de l’arqueologia virtual amb una voluntat de donar llum a algunes ombres o mancances que es detecten a la Carta de Londres. Es pot consultar l’esborrany aquí http://www.antrophistoria.com/2017/04/la-arqueologia-virtual-y-los-principios.html

Resumidament cal destacar la definició d’Arqueologia Virtual com aquella disciplina científica que té per objecte la investigació i el desenvolupament de formes d’aplicació de la visualització assistida per ordinador a la gestió integral del patrimoni arqueològic.

Per això es fixen uns principis bàsics que són, resumidament:

  1. La interdisciplinarietat: Qualsevol projecte que impliqui la utilització de noves tecnologies, lligades amb la visualització assistida per ordinador, al camp del patrimoni arqueològic, ja sigui per a investigació, documentació, conservació o difusió, deu estar avalat per un equip de professionals procedents de diferents branques del saber.
  2. La finalitat: Prèviament a l’elaboració de qualsevol visualització assistida per ordinador sempre ha de quedar totalment clar quina és la finalitat última de la nostra feina, és a dir, quin és l’objectiu final que es persegueix assolir.
  3. Complementarietat: L’aplicació de la visualització assistida per ordinador en el camp de la gestió integral del patrimoni arqueològic deu ser entesa com a complementària, no com substitutiva, d’altres instruments de gestió més clàssics però igualment eficaços.
  4. Autenticitat: La visualització assistida per ordinador treballa de manera habitual reconstruint o recreant edificis, artefactes i entorns del passat tal com es considera que van ser, és per això que sempre ha de ser possible saber que és real, veraç, autèntic i que no.
  5. Rigorositat històrica: Per aconseguir uns nivells de rigorositat i veracitat històrica òptims qualsevol forma de visualització assistida per ordinador del passat ha d’estar sustentada en una sòlida investigació i documentació històrica i arqueològica.
  6. Eficiència: El concepte d’eficiència aplicada al camp que ens ocupa passa inexorablement per aconseguir una ajustada sostenibilitat econòmica i tecnològica. Utilitza menys recursos per aconseguir cada vegada més i millors resultats serà la clau de l’eficiència.
  7. Transparència científica: Tota visualització assistida per ordinador deu ser essencialment transparent, és a dir, contrastable per altres investigadors o professionals, ja que la validesa, i per tant l’abast, de les conclusions produïdes per aquesta visualització dependrà en gran mesura de la capacitat d’altres per confirmar o refutar els resultats obtinguts.
  8. Formació i avaluació: L’arqueologia virtual constitueix una disciplina científica associada a la gestió integral del patrimoni arqueològic que posseeix un llenguatge i unes tècniques que li són pròpies. Com qualsevol altra disciplina acadèmica requereix programes específics de formació i avaluació.

3_render

Vídeo de la reconstrucció virtual de l’església de Sant Agustí de La Laguna (Tenerife): https://www.youtube.com/watch?v=QEM_ZV3vLPU

Per veure algunes mostres podeu consultar a https://sketchfab.com/juancarloslaiglesia
Per més informació podeu consultar el blog Patrimonio y tecnología https://parpatrimonioytecnologia.wordpress.com/

Comentari al voltant del sorgiment de la cultura popular i la indústria cultural

La cultura tradicional es remunta a l’antiguitat en l’àmbit rural i té un vincle important amb el ritu; sigui la religió oficial o basat amb superstició. El seu treball, al contrari de l’alta cultura i la cultura popular, és un treball col·lectiu, no professional i anònim.

L’alta cultura es desenvolupa principalment com a contraposició a la cultura tradicional. En essència és una sofisticació elitista de la cultura dels pobles. S’origina durant el renaixement europeu amb la individualització del productor cultural. Té relació amb un fenomen que fins aquell moment no es donava en el món de l’art i és la reivindicació de l’artista per ser reconegut. A l’edat mitjana pocs noms conservem, ja que l’artista sovint tenia una consciència de si mateix com a artesà, i estava lligat a un taller que poques vegades en transcendia massa informació. El sorgiment d’aquesta voluntat de l’artista, o quasi atreviment, per deixar constància del seu nom, marca o petjada del seu taller per, sobretot motius econòmics, fa que els productors culturals de l’època comencin també a fer una tria. El nom de l’artista comença a ser més valorat per sobre altres artistes i que les peces tinguin un valor superior al material amb el qual està feta l’obra. A partir d’aquest moment, la firma de l’artista és un afegit i un signe claríssim de distinció, intel·lectualitat i bon gust respecta els altres mecenes i per tant alguns artistes seran molt cotitzats.

800px-rafael_-_escola_de_atenas

Rafael. L’Escola d’Atenes, 1509. El Vaticà

Al llarg d’aquests segles i fins a la primera meitat del s. XX, amb la segona guerra mundial, que es forja un patrimoni cultural que se separa del patrimoni anterior centrat amb un caràcter absolutament euro-centrista, amb les arrels en el món clàssic, i que es presentarà, amb aquesta voluntat elitista, com a “alta cultura”.

L’accés a aquest art, ja fos en la seva basant musical, teatral, pictòrica o fins i tot arquitectònica, exigia una iniciació específica a la qual no totes les capes de la població podien accedir. Serà a les escoles i sobretot a les universitats i altres centres on s’impartien coneixements, que es difondran les seves bases. La música, la pintura i el teatre es consumirà en locals especialitzats.

La cultura popular va lligada a la vida a les ciutats i neix amb el concepte de societat civil i amb les ciutats modernes. No és fruit d’un treball col·lectiu sinó de professionals (o aspiats a professionals). No és anònim, i el seu motiu principal és l’entreteniment. La cultura popular és filla del desenvolupament de la premsa, la tipografia, els avanços de l’acústica i dels instruments musicals i el seu contingut s’origina a partir d’una reivindicació revolucionària; que l’alta cultura pugui ésser per les capes mitjanes (en aquell moment lligat al ressorgiment de la nova burgesia) de la societat. Volen gaudir dels mateixos divertiments que estan reservats a la noblesa o la monarquia. No trenca, doncs, amb l’alta cultura, ja que el que fa és buscar nous continguts artístics i estètics lligats, en contingut, al naixement dels partits socialistes que citen l’obrer, el miner, el miserable de les ciutats al centre d’interès del nou art.

800px-ciutadella_-_indc3bastria

Industria, de Agapit Vallmitjana i Barbany (1884).

No deixa d’existir una alta cultura que se segueix desenvolupant al voltant de l’estat, però al voltant del nou aparell de la cultura popular creix i s’amplia a totes les capes de la població lligades al món de la bohèmia, els teatres populars, els diaris, les sales d’exhibició populars i fins a la prostitució. També s’incorpora a aquest nou desenvolupament artístic la dona, que es veia exclosa de l’alta cultura (amb l’accés a l’escola, sobretot les de secundària i les universitats, vetat). La dona comença a consumir amb fins recreatius novel·les, exposicions d’art, revistes de moda i altres activitats.

Els xocs entre realitats socials que es produeixen a finals del s. XIX reclamen una nova organització política, econòmica i cultural: La Proletariat Culturel durant la revolució russa reivindica la socialització de l’alta cultura per tal que s’obri al món de la producció industrial i a la producció seriada per tal que arribi a tothom. Veien aquest èxit, autors com Brecht, que pretenia educar a les masses a través de l’espectacle, i el nazisme les va mobilitzar per aquests mitjans. Adorno i també Horkheimer són els primers a parlar d’indústria cultural i identifiquen ja aquesta nova cultura no un comportament que parteix de més masses, sinó que són preses pels totalitarismes que fomenten un sistema productiu capitalista. Les reivindicacions socials es dilueixen i passa a ser un monstre generador d’alienació social.

Adorno, Horkheimer i el propi Benjamin alerten d’aquesta dependència o alienació social en benefici al sistema capitalista afavorit per grans grups econòmics i estats imperialistes. És, una vegada més, el control de les vies de comunicació o exhibició, d’aquestes mostres de cultura, el que marca un filtre i que exclou a la població, fins i tot al mateix artista o ens creatiu, de la indústria.

No podem negar la vinculació entre l’art popular i política, ja que des de la revolució russa es van aconseguir modificar ideologies. No és d’estranyar que els estats democràtics o no s’adonin del seu poder i en vulguin controlar els continguts ideològics actualment. A partir de la segona guerra mundial l’aparell culte comença a competir amb aquesta indústria cultural: el cine, la fotografia, la radio i la televisió que produeixen per les grans masses. El cinema i la fotografia, fins i tot, desenvolupen una estètica pròpia. La música, primer amb les “big bands” de jazz, ja des dels anys 30 i sobretot 40, i després amb els grans concerts de rock, mouen tota una generació de joves que, als anys 60, es mouen al voltant del rebuig a la guerra del Vietnam.

31690bab990e45c017ff8fb8b0b1834d

Woodstock ’69

Internet podria ser el darrer mitjà no dominat completament per aquests grups econòmics i estats imperialistes, però ens hem de preguntar fins quan això serà així. Ja fa temps que els acords entre països veten l’accés lliure de dades dins o fora els nostres països, la legislació corre en contra qualsevol expressió que atempti contra l’ordre establert, i els filtres dels grans buscadors o plataformes de xarxes socials juguen a fomentar uns o altres continguts.

inicial_google

The Pujols, el joc de cartes

Boto

Instruccions

1. Descarrega el pdf.

2. Imprimeix-lo procurant que quedi la impressió als dos costats del full. Pots fer-ho en un full Din-A4 però si uses una cartolina de més de 250 grs. et quedarà millor. Són dos fulls.

3. Retalla. Fixa’t que hi va inclòs un sobre per endreçar les cartes.

4. Juga!

Tentacle #’01 Móns Utòpics – Itinerant

Tentacles 1. Mons Utòpics.

 

La revista Tentacle #’01 Móns Utòpics ja es troba Itinerant. Voltarà, fins que se’n cansi, pels bars de la ciutat de Girona per que tothom que vulgui i acompanyat d’un cafè el pugui assaborir. Si en vols saber més http://www.tentacles.cat/
Del 3 fins el 17 de Febrer la podeu llegir a…
El Cafè
C/ Ciutadans, 1

La felicitació nadalenca del molt honorable Artur

No m’agrada defensar l’Artur Mas però aquesta vegada els mitjans ultra-conservadors han estat poc encertats criticant la seva felicitació de Nadal. No on aquesta l’al·legoria aquesta que diuen… Aquí la Gazeta de IntereconomíaLa Razón i l’opinió de Twitter del diputat socialista Odón Elorza.

BbyFoBWIcAAx62J

No és cap al·legoria i menys sabent que existeix aquest gravat del mateix fet 1705. Es tracta d’un primer intent de desembarcament a Barcelona. Jordi de Darmstadt amb vaixells anglesos i neerlandesos aliats . Aquest atac no va tenir èxit i els més de 2.000 soldats desembarcats van haver de tornar. En el seu viatge de tornada a Lisboa la flota va conquistar Gibraltar . Aquí potser hi ha un punt de mala llet ( Barcelona resistir, Espanya va perdre Gibraltar ) però no el que se li critica Mas. Pel que sembla la història, al cap i a la fi, només interessa conèixer la que ens afavoreix.

Setge_de_Barcelona_de_1705

A més si ja ens venen a Catalunya la Guerra del Francès com una espècie de lluita de Catalunya contra Espanya, només faltava que ara també se sumin a la farsa des d’Espanya. La lluita va ser de tot el país unit contra els Francesos. Una altra cosa és el que va passar després, tants anys de lluita va fer que es rebutgés tot el que feia olor de Francès, la il·lustració, el ​​mètode científic i el pensament lliure. Espanya ( i Catalunya ) va fer un pas enrere cap a l’edat mitjana respecte a la resta d’Europa i en això encara ho notem avui en dia .

Personalment el que em toca els nassos és que Artur Mas doni la importància que li dóna a la història, destini milers d’euros al centenari de 1714 (que no oblidem ens expliquen aquest episodi bastant adulterat, tot s’ha de dir) i que les subvencions de cultura (sobretot la popular, laica i crítica) se les han carregat TOTES.

cultura1

A TV3 no paren de bombardejar-nos amb notícies religioses – capellans morts, pintures religioses restaurades, esglésies de l’altra punta del món a restaurar, esdeveniments religiosos recuperats del passat… – totes tapadetes amb la manta del patrimoni cultural. El patrimoni és de tots però està clar que pel govern de CiU hi ha qüestions que pensen que han de ser “més de tots” i que per això es mereixen més atenció, que no pas unes altres.